[CASTELLANO ABAJO]

Títol: Bon dia, tristesa

Autor: Françoise Sagan

Traductor: Josep Maria Pinto

Editorial: Petits Plaers de Viena Edicions

Publicació: 1954/2020

Pàgines: 181

Puntuació: 5/5*

Françoise Sagan va ser una escriptora francesa de novel·la i teatre que saltà a la fama gràcies a la seva primera novel·la, Bon dia, tristesa. Es va convertir en tota una icona entre els intel·lecutals de l’època. En la protagonista d’aquesta història, trobem moltes similituds amb la pròpia Sagan, la vida frívola, nocturna, de disfrutar dels palers i els escàndols.

Bon dia, tristesa, ens explica el transcurs d’un estiu a una mansió al Mediterràni. Célie, de disset anys, i el seu pare, Raymond, de quaranta, vidu, frívol, atractiu i seductor, apassionat de les relacions amoroses breus i sense complicacions, viuen entregats a la vida fàcil i gaudint els plaers.

Es en aquest moment que entra en aquesta equació l’Anne, una dona de l’edat del Raymond, que va ser amiga de la mare de la Célie, y que arriba disposada a centrar a la Célie i, d’alguna forma, fer-se càrrec d’ella, allunyant les frivolitats a les que està acostumada.

Amb aquesta premisa, només ens queda esperar una obra magnífica que ens condueix directament a l’estiu, el sol, el mar, amb uns personatges molt carismàtics que ens acompanyaran en aquestes vacances per França.

Opinió

La història està narrada en primera persona des de la perspectiva de Célie, ens ho explica quan ha passat un temps des dels aconteixements explicats a la novel·la, pel que d’una banda tenim la visió de la Célie en el moment en que succeeix la història i d’altra banda, la visió de la Célie un temps després. 

Les descripcions del paisatge estiuenc de la costa sud de França son un punt fort dins la novel·la, fa que sentis el mar, la sal, el sol i la calor tal i com ho explica la Célie, Sagan es una narradora exquisida i ens fa ambientar-nos totalment en el que ens descriu. 

La trama es desenvolupa d’una manera pausada a l’inici, poc a poc anem coneixent els personatges que formaran part d’aquesta novel·la i ens anem situant en l’acció, quan finalment arribem al clímax de la història ja estem tan dins de la trama que sentim com si estiguéssim dins. 

La protagonista d’aquesta història es la Célie, la nostra narradora, ho veiem tot d’una manera sesgada des del seu punt de vista. La Célie es una adolescent de disset anys, orfe de mare, que fa dos anys que ha sortit d’un internat i viu amb el seu pare, un home de quaranta anys, vidu, atractiu, seductor i vividor, i empeny la Célie a viure la mateixa vida que està vivint ell, plena de plaers mundans, capritxos, sense preocupacions, normes o barreres. 

“Tot plegat no excloïa la tendresa ni la devoció, sentiments que li venien encara més fàcilment perquè els volia provisionals i sabia que serien així. Aquella concepció em seduïa: amors ràpids, violents i passatgers. A la meva edat, no era la fidelitat el que em seduïa. Coneixia poca cosa de l’amor: unes cites, uns petons, i la fatiga.”

D’altra banda tenim l’Anne, una amiga de la difunta mare de la Célie, que s’ha intentat preocupar sempre per la Célie i la seva formació, arriba a la casa d’estiu a passar una temporada amb ells, i només arribar ja s’intueix que l’Anne hi posarà mes empeny que altres vegades en intentar que la Célie estudii i deixi de banda els amors, els plaers i la llibertat.

“L’Anne donava un contorn q les coses, un sentit a les paraules que el pare i jo deixàvem escapar deliberadament. Establia les normes del bon gust, de la delicadesa, que es percebien en les retirades sobtades, els seus silencis ferits, les seves expressions.”

La Cécile vol creure que l’Anne es dolenta amb ella, i que per culpa d’ella no té la llibertat que tenia amb el seu pare, pero s’entreveu en el que ens explica que admira molt a l’Anne perquè és la única persona que la fa jutjar-se i provar-se a si mateixa.

“A més, estimava l’Anne, l’admirava, era un canvi per a ell després d’aquest seguit de dones frívoles i una mica ximpletes que havia freqüentat en els darrers anys.” 

És una història perfecte per llegir a l’estiu per l’ambientació tan ben feta que aconsegueix Sagan. A mí m’ha agradat molt, els personatges els trobo molt interessants, la Célie es un personatge molt ben construït amb una dualitat molt interessant, d’una banda sap que no pot seguir portant aquesta vida que porta i que en algún moment ha d’estudiar, pero no vol que arribi aquest moment, almenys durant l’estiu vol gaudir i ser feliç. Els dos últims capítols son trepidants i fan que la història sigui totalment rodona.

Título: Buenos días, tristeza

Autor: Françoise Sagan

Traductor: Josep Maria Pinto

Editorial: Petits Plaers de Viena Edicions

Publicación: 1954 / 2020

Páginas: 181

Puntuación: 5/5*

Françoise Sagan fue una escritora francesa de novela y teatro, que saltó a la fama gracias a su primera novela, Buenos días, tristeza. Y se convirtió en todo un icono entre los intelectuales de la época. Vemos en la protagonista de la novela muchas similitudes con la propia Sagan, la vida frívola, nocturna, disfrutar de los placeres y los escándalos. 

Buenos días, tristeza, nos narra la vida en una mansión a orillas del Mediterráneo durante las vacaciones de verano. Célie, de diecisieteaños, y su padre, Raymond, de cuarenta, viudo, frívolo, atractivo y seductor, apasionado de las relaciones amorosas breves y sin complicaciones, viven entregados a la vida fácil y placentera.

Es en este momento que entra en esta ecuación Anne, una mujer de la edad de Raymond, que fue amiga de la madre de Célie, y que llega dispuesta a centrar a Célie y, de alguna manera, hacerse cargo de ella, alejando las frivolidades a las que está acostumbrada. 

Con esta premisa, sólo nos queda esperar una obra magnífica que nos conduce directamente al verano, al sol y al mar, con unos personajes muy carismáticos que nos acompañarán en estas vacaciones en Francia. 

Opinión

La historia está narrada en primera persona desde la perspectiva de Célie, nos lo cuenta pasado un tiempo desde los acontecimientos de la novela, por lo que por un lado, tenemos una visión de la Célie en el momento en que se produce la historia y por otro, la visión de Célie un tiempo después.

Las descripciones del paisaje veraniego de la costa del sur de Francia son un punto fuerte dentro de la novela, hace que sintamos el mar, la sal, el sol y la calor tal y como no lo explica Célie, Sagan es una narradora exquisita y nos hace ambientarnos totalmente en lo que describe. 

La trama se desarrolla de una manera pausada al principio, poco a poco vamos conociendo los personajes que formarán parte de esta novela y nos vamos situando en la acción, cuando finalmente llegamos al clímax de la historia ya estamos tan metidos en la trama que lo sentimos como si estuviéramos dentro. 

La protagonista de esta historia es Célie, nuestra narradora, lo vemos todo de una manera sesgada desde su punto de vista. La Célie es una adolescente de diecisiete años, huérfana de madre que hace dos años que ha salido de un internado, vive con su padre, un cuarentón, viudo, atractivo, seductor y vividor, que empuja a Célie a vivir la misma vida que está viviendo él, llena de placeres mundanos, caprichos, sin preocupaciones, normas o barreras. 

Por otro lado tenemos a Anne, una amiga de la difunta madre de Célie, que siempre se ha preocupado por ella y su formación, y llega a la casa de verano a pasar una temporada con ellos, sólo llegar ya se intuye que Anne le pondrà más ganas que otras veces en intentar que Célie estudie y deje de lado los amoríos, los placeres y la libertad a la que está tan acostumbrada. 

Célie quiere pensar que Anne es mala con ella, i que por su culpa no tiene la libertad que tenía con su padre, pero ya se entrevé en lo que nos explica que admira mucho a Anne porque es la única persona que la hace juzgarse y probarse a sí misma.

Es una historia perfecta para leer en verano por su ambientación tan bien conseguida por Sagan. A mi me ha gustado mucho, los personajes los encuentro muy interesantes, Célie es una protagonista muy bien conseguida con una dualidad muy interesante, por un lado sabe que no puede seguir llevando la vida que lleva y que en algún momento ha de estudiar, pero no quiere que llegue ese momento, al menos durante el verano quiere disfrutar y ser feliz. Los dos últimos capítulos son trepidantes y hacen que la historia sea totalmente redonda.