[ Español ↓ ]

Fitxa tècnica:

Títol: Els nois de la Nickel 

Autor: Colson Whitehead

Traductora: Laia Font i Mateu

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 242

Nota: ★★★★☆

L’autor:

Colson Whitehead es un escriptor i professor universitari nord-americà. Va revolucionar l’escena literària amb El ferrocarril subterrani amb el que va obtenir el Premi Pulitzer de ficció del 2017. I amb Els nois de la Nickel ha aconseguit el seu segon Premi Pulitzer aquest 2020. 

En total ha escrit set llibres de ficció i dos llibres de no ficció en una carrera de vint anys, per això, la seva edat, la seva capacitat de producció i lo aclamat que ha estat per la crítica, es un dels grans escriptors americans vius.

Sinopsi:

L’Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n’hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur. Tal i com explica l’autor, aquesta és una història de ficció i tots els personatges són inventats, però està inspirat en la història de la Dozier School for Boys de Marianna, Florida.

“Allà mateix hi havia la porta d’entrada. L’Elwood va pensar de fugir. No ho va fer. Aquell lloc era la raó per la qual l’escola no estava envoltada de murs ni tanques ni filferro espinós, la raó per la qual tan pocs nois s’escapaven: allò era el mur que els tancava allà dins”

Opinió:

Ja fa uns dies que vaig acabar aquesta novel·la i m’ha costat començar-ne una de nova, no ho pensava quan vaig tancar les seves pàgines, però em va deixar una mica de ‘ressaca lectora’.

La història està dividida en tres parts, la primera es la vida de l’Elwood al seu poble abans d’ingressar a la Nickel, la segona part es el desenvolupament de la vida de l’Elwood a la Nickel. I la tercera i última part té dos tipus de capítols, uns que son narrats en tercera persona i ens segueix explicant el desenvolupament de la vida la Nickel de l’Elwood, i uns altres capítols que es situen en el present, narrats en primera persona. 

He de confessar que al principi em va costar entrar en la història, em refereixo a que has de llegir uns quants capítols abans de que comencin a passar coses. Però un cop comença l’acció no he pogut parar de llegir. Les dues primeres parts estan narrades de manera seqüencial, això permet avançar en la història tal i com ho fa el nostre protagonista i almenys a mi, m’ha permès empatitzar amb ell i la seva situació. 

L’Elwood es el protagonista d’aquesta història, es un jove negre que està a punt de començar la universitat i un desafortunat incident l’obliga a ingressar a la Nickel. L’Elwood es un noi intel·ligent, responsable i, tal i com el descriuen els seus amics a la Nickel, ferm. Amb ideals i conviccions fermes i amb la voluntat de contribuir en el canvi i la lluita pels drets civils. Es un personatge que ens el presenten com la bondat personificada, sense gens de maldat ni malícia, innocent, i amb la mala sort d’estar al lloc i moment menys indicats. L’autor aprofundeix bastant en la personalitat de l’Elwood i en com es i com es desenvolupa la seva personalitat abans i durant la Nickel. 

L’àvia de l’Elwood es la persona que es fa càrrec d’ell desde que la seva mare marxa, no sabem gaires coses d’ella durant la novel·la, pero si que intuïm que es una persona amb caràcter i personalitat forts, que fa tot el possible per ensenyar uns valors i creences de responsabilitat i educació al seu net. Es una pena que aquest personatge surti tan poc, perquè l’he trobat molt interessant.

Durant l’estància de l’Elwood a la Nickel coneixem a alguns companys com en Turner, en Desmond, entre d’altres, que també tindran el seu paper dins d’aquesta història. 

Whitehead no és gens explícit amb les atrocitats que succeeixen a la Nickel, però tampoc necessites que ho sigui, perquè s’entén perfectament el que hi passa allà sense necessitat de detalls. Tampoc abusa de la pena o el sentimentalisme per explicar episodis horribles, utilitza aquest recurs en la seva justa mesura. 

No puc dir que sigui una història agradable de llegir, és crua, dura, i per desgràcia, hi ha coses que són molt actuals avui en dia, tot i que els fets es narren des dels anys seixanta. 

El final a mi em va deixar destroçada. Si el comenceu i no acabeu de connectar amb la història a l’inici, doneu-li una mica de temps, perquè el camí i el final valen molt la pena.

Sobre el autor:

Colson Whitehead es un escritor y profesor universitario norte americano. Revolucionó la escena literaria con El ferrocarril subterráneo con el que obtuvo el Premio Pulitzer de ficción en 2017. Y con Los chicos de la Nickel ha conseguido su segundo Premio Pulitzer este año 2020.

En total ha escrito 7 libros de ficción y 2 libros de no ficción en una carrera de 20 años, por esto, su edad, su capacidad de producción y lo aclamado que ha sido por la crítica, és uno de los grandes escritores americanos vivos.

Sinopsis:

Elwood ha crecido en Florida en los sesenta y está a punto de comenzar la universidad. Serio, educado y trabajador, sueña con participar en el incipiente movimiento por los derechos civiles, hasta que un inocente error lo condena a ingresar en un reformatorio juvenil llamado Academia Nickel, donde descubrirá que para un joven negro no hace falta más que un pequeño error para destrozar otda opción de futuro. 

Tal y como nos explica el autor, esta es una historia de ficción y todo sus personajes son inventados, pero está inspirado en la historia de la Dozier School for Boys dn Marianna, Florida.

Opinión:

Hace unos días que acabé esta novela y me ha costado ponerme con otra, no me lo pensé cuando cerré este libro, pero me dejó ‘resaca literaria’. 

La historia está dividida en tres partes, la primera es la vida de Elwood en su pueblo antes de ingresar en la Nickel, la segunda parte es el desarrollo de la vida de Elwood en la Nickel. Y la tercera y última parte tiene dos tipos de capítulos, unos que son narrados en tercera persona y que nos siguen explicando el desarrollo de la vida de Elwood en la Nickel y otros capítulos que se sitúan en el presente y narrados en primera persona. 

Al principio me costó entrar en la historia, me refiero a que es necesario leer unos cuantos capítulos antes de que empiecen a pasar cosas. Pero una vez que empieza la acción no he podido parar de leer. Las dos primeras partes están narradas de manera secuencial, y esto permite avanzar en la história a la vez que lo hace nuestro protagonista, y esto a mi me ha permitido empatizar con él y su situación.

Elwood es el protagonista de esta história, es un joven negro que está a punto de comenzar la universidad y un desafortunado incidente le obliga a ingresar en la Nickel. Elwood es un chico inteligente, responsable y, tal y como lo describen sus amigos en la Nickel, firme. Con ideales y convicciones firmes y con la voluntad de contribuir en el cambio y la lucha por los derechos civiles. Es un personaje que nos lo presentan como la bondad personificada, sin nada de maldad ni malicia, inocente, y con la mala suerte de estar en el lugar y momento equivocados. El autor profundiza bastante en la personalidad de Elwood y en cómo es y cómo se desarrolla su personalidad antes y durante la Nickel. 

La abuela de Elwood es la persona que se hace cargo de él desde que su madre se marchó, no sabemos muchas cosas de ella durante la novela, pero sí que llegamos a intuir que es una persona con fuerte carácter y personalidad, que hace todo lo posible para enseñar unos valores y creencias de responsabilidad y educación a su nieto. Es una pena que este personaje se nos desarrolle tan poco, porque me ha resultado muy interesante.

Durante la estancia de Elwood en la Nickel, conocemos a algunos de sus compañeros, como Turner, Desmond, entre otros, que también tendrán su papel dentro de esta historia. 

Whitehead no es nada explícito con las atrocidades que suceden en la Nickel, pero tampoco necesitas que lo sea, porque se entiende perfectamente lo que pasa allí dentro sin necesidad de detalles. Tampoco abusa de la pena o el sentimentalismo para explicar episodios horribles, utiliza este recurso en su justa medida.

No puedo decir que sea una historia agradable de leer, es cruda, dura y por desgracia, hay cosas que son muy actuales hoy en día, todo y que los hechos se narran desde los sesenta. El final me dejó destrozada. Si lo empezáis y no acabáis de conectar con la historia al principio, darle un poco de tiempo, porque el camino y el final valen mucho la pena.