[ESP ↓]

Fitxa técnica:

Títol: Tardor / Otoño

Autor: Ali Smith

Traducció: Dolors Udina

Editorial: Raig Verd

Pàgines: 233

Puntuació: ★★★☆☆

Sobre l’autora:

L’Ali Smith es escosesa i abans de dedicar-se plenament a l’escriptura va ser professora de universitat. Els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions, és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa. Té publicades tant novel·les com reculls d’històries curtes, totes elles molt aclamades per la crítica. Les seves publicacions més recents són el quartet estacional: Tardor, Hivern, Primavera i Estiu, en català actualment tenim Tardor i Hivern i properament tindrem les altres dues per part de l’Editorial Raig Verd.

Sinopsi:

Arriba la tardor. L’Elisabeth observa els canvis en el seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… No pot evitar que les relacions de les persones que l’envolten es transformin, igual que ho fan les estacions, però sempre queda lloc per a l’esperança.Tardor és una obra lluminosa que reinventa les formes clàssiques d’escriptura i de relacionar-se amb el nostre present a través de la literatura.

“Hi ha hagut molts pocs homes i dones a la meva vida de qui he esperat, que he desitjat, que m’estimessin, va dir. Però jo, per part meva, només he estimat d’aquesta manera una sola vegada a la vida. I no era una persona de qui m’hagués enamorat. No, no era una persona.”

Opinió:

La història gira al voltant de l’amistat entre l’Elisabeth, una jove professora d’universitat, i en Daniel Gluck, el veí de la infantesa de l’Elisabeth, que està passant els seus últims dies a una residència. Una amistat una mica inusual, de la que anem coneixent la seva evolució mitjançant capítols narrats en passat de diferents èpoques i el present, a través de les seves converses quan ell li feia de cangur durant la infantesa també coneixem a la Pauline Boty, una artista del moviment pop-art britànic. 

Aquest tipus de narració pot ser una mica confusa, o almenys a mí m’ho ha semblat, l’autora no segueix cap tipus de patró a l’hora de canviar del present al passat i a mi en aquest aspecte m’ha resultat una mica caòtic. També tenim capítols entremig del present i el passat, que son somnis i d’altres que son deliris, algo que a mi també m’ha confós una mica. 

En definitiva, és un llibre que vaig tenir que tornar a començar perquè no estava entenent res. Al tornar-lo a començar i veure que seguia sense entendre res vaig decidir continuar, i anar descobrint poc a poc el que ens vol explicar Smith. 

És una novel·la desconcertant, la vaig acabar amb una sensació agredolça, i encara no tinc clar si m’ha agradat o no. Suposo que si em fa pensar i segueixo donant-li voltes es que si que m’ha agradat.

El teló de fons d’aquesta història és la convulsió política al Regne Unit després del referèndum sobre el Brexit, tampoc es algo que es digui explícitament, però s’entén així. 

Crec que és una ressenya una mica caòtica, pero no ho puc fer d’una altra manera, perquè el llibre també és caòtic, no sé si he entès tot el que l’Ali Smith em volia dir, tinc entès que el quartet estacional gira tot al voltant d’en Daniel Gluck i potser quan avanci amb la resta de novel·les d’aquesta saga entenc alguna cosa més. 

El que no li puc treure és la seva originalitat, tant en la manera com està escrit i en la puntuació de la narració i els diàlegs, com en la pròpia història en si i també en la construcció dels personatges, m’ha semblat tot molt original i no s’assembla a res que hagués llegit abans. 

He passat bones estones llegint, les converses de l’Elisabeth amb els treballadors de la oficina de correus m’han semblat molt originals i m’han fet somriure, i l’amistat de l’Elisabeth i el Daniel m’ha semblat bastant tendre (al principi no gaire he de confessar, fins que he entès que era tot molt més innocent del que em pensava).

Em sorprèn una mica la relació que té l’Elisabet amb la seva mare, sembla que ‘passi’ una mica d’ella, i en aquest aspecte no he acabat d’entendre a la protagonista. 

Però també hi ha hagut moments en que m’avorria una mica i la lectura se’m feia tediosa, tant que em vaig plantejar abandonar-la, sort que no ho he fet, perquè la conclusió i impressions finals son bones i estic contenta d’haver-la acabat. Trigaré un temps en posar-me amb Hivern, però crec que seguiré descobrint a l’Ali Smith, és una veu actual i molt original, que té moltes coses a explicar.

“No va dir res. Però a tot el paisatge que tenien al darrere el sol encara encenia el blau i el verd. Ella va alçar els ulls cap a ell, que li ensenyava que l’estiu encara era allà.  Ningú no era com en Daniel quan parlava. Ningú no era com en Daniel quan no parlava.”

Opinión

Esta historia gira alrededor de la amistad entre Elisabeth, una joven profesora de universidad, y Daniel Gluck, un vecino de la infancia de Elisabeth, que está pasando sus últimos días en una residencia. Una amistad un poco inusual, de la que vamos conociendo su evolución a través de capítulos narrados en pasado de diferentes épocas y del presente, a través de sus conversaciones cuando Daniel le hacía de canguro durante su infancia también conocemos a Pauline Boty, una artista del movimiento pop-art británico.

Este tipo de narración puede ser un poco confusa, o al menos a mi me lo ha parecido, la autora no sigue ningún tipo de patrón a la hora de cambiar del presente al pasado y a mi este aspecto me ha resultado un poco caótico. También hay capítulos entre medio de estos que son sueños y otros que son delirios, algo que a mi también me ha confundido un poco.

En definitiva, es un libro que tuve que volver a empezar porque no estaba entendiendo nada. Al volverlo a empezar y ver que seguía sin entender nada decidí continuar e ir descubriendo poco a poco que me quería contar Smith. 

Es una novela desconcertante, la acabé con una sensación agridulce, y aún no tengo claro si me ha gustado o no. Supongo que si me hace pensar y sigo dándole vueltas es que sí que me ha gustado. 

El telón de fondo de toda esta historia es la convulsión política en Reino Unido después del referéndum sobre el Brexit, tampoco es algo que se diga explícitamente, pero se entiende así. 

Creo que es una reseña un poco caótica, pero no puedo hacerlo de otra forma, porque el libro también es caótico, no sé si he llegado a entender todo lo que Ali Smith me quería decir, tengo entendido que el cuarteto estacional gira alrededor de Daniel Gluck y quizá cuando avance con el resto de novelas de esta saga entiendo alguna cosa más. 

Algo que no le puedo quitar es su originalidad, tanto por la manera en cómo está escrito y en la puntuación de la narración y los diálogos, como en la propia historia en sí y también en la construcción de los personajes, me ha parecido todo muy original y no se parece a nada que haya leído antes. 

He pasado un buen rato leyendo esta novela, las conversaciones de Elisabeth con los trabajadores de la oficina de correos me han parecido muy originales y me han hecho sonreír, y la amistad entre Elisabeth y Daniel me ha parecido muy tierna (al principio no mucho tengo que confesar, hasta que entendí que era todo mucho más inocente de lo que me imaginaba).

Me sorprende un poco la relación que tiene Elisabeth con su madre, parece que ‘pase’ un poco de ella, y en este sentido no he acabado de entender a la protagonista. 

Pero también ha habido momentos en los que me aburría un poco y la lectura se me hacía tediosa, tanto que me planteé abandonarla, suerte que no lo he hecho, porque la conclusión e impresiones finales son buenas y estoy contenta de haberla terminado.Tardaré un tiempo en ponerme con Invierno, pero creo que seguiré descubriendo a Ali Smith, es una voz actual y muy original, que tiene muchas cosas que explicar.