Títol: Boulder

Autora: Eva Baltasar

Editorial: Club editor

Pàgines: 145

Boulder es la segona novel·la d’Eva Baltasar. Forma part de la ‘trilogía’ temàtica, per explicar-ho d’alguna manera, que està escrivint l’autora, el primer llibre es Permagel, el segon es Boulder, i el tercer, encara pendent de publicar, serà Mamut. I com dic, es una trilogía temàtica, perquè cada volum és independent i autoconclusiu, però tracten temes similars, amb unes protagonistes que en general ens son incòmdes.

Boulder és la protagonista d’aquesta història, no sabem el seu nom, només sabem com li diu un altre personatge del llibre, Boulder, una roca solitària en mig del mar, i així es com és la protagonista, solitària i una mica antisocial. Es cuinera a un buc, una situació perfecta per la seva manera de ser, molt de temps per estar sola i aïllada del món i la possibilitat de baixar de tant en tant a algún port a conèixer dones. Fins que una d’aquestes dones l’enamora, fent que canviï radicalment de vida. A partir d’aquest moment, Baltasar treu tot el seu arsenal per tractar  temes incòmodes, amb personatges incòmodes i deixar-te meravellada per la seva narrativa senzilla pero captivadora de la seves novel·les. 

A Boulder trobem com a tema principal la maternitat desitjada i no desitjada, però també hi trobem una relació homosexual entre dues dones, la toxicitat de les relacions, el no deixar expressar els sentiments i pensaments de la parella, entre d’altres en els que no vull entrar per no destripar-vos aquesta història.

Igual que amb Permagel, jo no conecto amb les protagonistes de Baltasar, però crec que aquesta és la intenció de l’autora, una perspectiva diferent on algunes persones es puguin sentir identificades i d’altres hi puguin trobar diferents maneres de viure i entendre la vida. Amb Permagel em va costar entendre això, en canvi amb Boulder ho he vist més clar i he aconseguit apreciar tot el treball que hi ha darrera de les històries de Baltasar.

Boulder m’ha agradat, no és la novel·la de la meva vida, però he aconseguit connectar amb l’autora i reconciliar-me amb ella després de Permagel, que no em va agradar gaire. Seguríssim que llegiré la tercera part, i no li perdré la pista a Baltasar.